Treballant en una comunitat indígena al nord de l'Argentina

El 2014 vaig tenir l'oportunitat d'anar al nord de l'Argentina per col·laborar com a voluntari en una comunitat indígena. Durant els meus anys de grau, vaig formar part d'una associació d'estudiants per a la cooperació internacional, i la nostra universitat ens va recolzar amb fons per a projectes tècnics i humanitaris, promovent vincles i intercanvis culturals. Gràcies a aquest suport, vaig viatjar fins a la frontera entre Bolívia i Argentina. Més concretament, a la comunitat d'Iguopeigenda prop de la ciutat d'Oran.  

Iguopeigenda:

Quan vaig arribar a la comunitat guaraní d'Iguopeigenda, els membres de la comunitat acabaven de recuperar les seves terres. Aquelles terres havien estat en disputa durant anys perquè l'empresa Tabacal Agroindustria havia destruït part del territori de la comunitat per conrear canya de sucre. Com que a la comunitat hi mancaven els serveis essencials com l'aigua potable, l'electricitat i el sanejament, la majoria dels membres preferien viure en les condicions més còmodes d'Oran, que oferia escoles, electricitat i més seguretat. No obstant això, moltes famílies volien tornar a Iguopeigenda sempre i quan poguessin tenir accés als serveis bàsics. La nostra petita contribució tenia com a objectiu millorar la situació del tractament de l'aigua i posar les bases per a la futura ruralització de la comunitat d'Iguopeigenda. Vam suggerir instal·lar banys amb lavabos, dutxes i un sistema de fosses sèptiques. Aquest projecte va ser dissenyat en col·laboració constant amb les famílies de la comunitat, centrant-se en un disseny senzill que es pogués replicar fàcilment si tenia èxit.

Pel que fa a la part tècnica, vam començar cartografiant la posició dels pous actuals i la seva profunditat. Això ens va ajudar a determinar els llocs més adients per a les latrines per evitar qualsevol contaminació de les aigües subterrànies. Després, vam fer un pressupost detallat dels materials i eines necessaris per a la seva execució, tenint en compte els preus dels productes a la ciutat d'Oran. A continuació, a través d'una decisió en assemblea, vam decidir quines famílies es beneficiarien d'aquesta iniciativa. Finalment vam executar tres sistemes de tractament d'aigua: primer triant la ubicació ideal, després cavant les trinxeres per tal de col·locar-hi les canonades i instal·lar-hi les fosses sèptiques i els llits de grava per filtrar l'aigua dels pous, i finalment, instal·lant els lavabos i aixecant les parets.

A més del nostre projecte principal, també vam col·laborar en altres iniciatives impulsades per la comunitat. Vam ajudar a acabar una gran fossa sèptica de formigó per a la comunitat. També vam contribuir a l'ampliació del seu centre comunitari fet de bambú. A través d'aquestes iniciatives, vaig aprofundir en la vida de les persones indígenes i vaig impregnar-me de la seva saviesa sobre la natura i el seu patrimoni. Ser part d'aquesta experiència em va permetre veure el seu món de primera mà, escoltant les seves històries sobre les dificultats que enfronten contra una gran empresa que els hi vol prendre les seves terres.

Jujuy i Salta:

Després de diversos mesos treballant a la comunitat d'Iguopeigenda, em quedaven un parell de setmanes abans de tornar a Europa. Estar al nord de l'Argentina era una experiència única i vaig decidir aprofitar-ho al màxim. Vaig agafar diversos autobusos nocturns per estalviar-me el cost de l'allotjament i veure tantes coses com fos possible. Vaig començar visitant les regions de Jujuy i Salta. Vaig anar als pobles de Purmamarca i Tilcara, on vaig quedar meravellat amb les muntanyes de colors. Vaig fer algunes excursions en aquests paisatges vibrants i vaig aprendre molt sobre la història dels inques, aimares i quechuas.

També vaig visitar les planes salades que semblaven estendre's fins l'infinit. Aquestes regions estaven plenes d'una bellesa única però era hora d'anar cap al sud i vaig agafar diversos autobusos i trens que, després de dos dies de viatge, em van portar a Buenos Aires.

Buenos Aires:

Un cop a Buenos Aires vaig passejar pel barri de La Boca, on els carrers són bruts i la pobresa és present a moltes cantonades, tot i així, l'entorn té un encant especial. A pocs carrers hi havia el carrer turístic i colorit de Caminito. Caminant i caminant vaig arribar als camins empedrats de San Telmo que evocaven un munt d'història. A Puerto Madero, al costat del riu de la Plata, els gratacels moderns i el ritme frenètic de la ciutat xocaven amb la calma de la riba del riu. Normalment no m'agraden les ciutats, però he de reconèixer que la simfonia de contrastos i bellesa oculta de Buenos Aires em va captivar.