Qui sóc?
Hola, em dic Eduard Puig i Montellà, enginyer de camins, canals i ports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Si vols saber quina és la meva trajectòria professional, estàs al lloc correcte. Però, si et pica la curiositat per saber alguna cosa més sobre la meva vida més enllà de la recerca, dirigeix-te aquí.
Abans que la recerca aparegués en el meu camí, quan encara estava fent la carrera de camins, em vaig quedar fascinat per les assignatures en què s'estudiava l'aigua: hidrologia, hidràulica, mecànica de fluids... Però no va ser fins que vaig seguir l'especialització al Politecnico di Milano com a part d'un programa Erasmus, que vaig adonar-me que estava havia triat el rumb correcte. Aquella experiència em va endinsar a l'àmbit científic de la gestió i el tractament de l'aigua, i la mecànica de fluids. A més, durant el meu Erasmus vaig tenir l'oportunitat d'aprendre italià. Sempre m'ha agradat aprendre noves llengües i entendre millor les altres les cultures, així que viure en diferents països ha estat una experiència molt gratificant. A més a més, durant el meu grau vaig formar part d'AUCOOP (Associació d'Estudiants per la Cooperació de la UPC), la qual cosa em va donar l'oportunitat de traslladar-me a l'Argentina i treballar en el disseny d'un sistema sèptic per tractar les aigües residuals amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de la població que viu en una comunitat rural.
Després d'acabar la carrera vaig anara a viure a França iper cursar un màster en hidràulica a l'Institut Polytechnique de Grenoble. Encara sentia que tenia molt per aprendre. Així doncs, em vaig embarcar en un doctorat al laboratori 3SR, Université Grenoble-Alpes, en cotutela amb la UPC. La meva tesi tenia com a objectiu comprendre millor el flux d'aigua en materials granulars no saturats a l'escala dels porus. Després, vaig ampliar la meva recerca al laboratori LEGI, centrant-me en la modelització del transport de sediments fent èmfasi en les interaccions partícula-fluid a les escales micro i meso.
Ensenyar i compartir el coneixament sempre ha esvia estat una cosa que m'havia encuriosit, però mai vaig tenir el valor de posar-me davant d'una classe fins que vaig començar el doctorat. Vaig decidir fer-ho i sortir de la meva zona de confort, no hi havia marxa enrere. Les primeres classes van ser difícils, però mica en mica, la veu tremolosa i els nervis van anar desapareixent i va resultar ser una gran decisió. Compartir la meva passió i despertar la curiositat en els estudiants va ser, sens dubte, una experiència molt gratificant.
La meva vida més enllà de la recerca
M'encanta la recerca però en el meu temps lliure també m'agrada anar en bici, escalar roques, passejar per la natura, passar temps amb amics i treballar la fusta.
Pots saber una mica més sobre els meus interessos i aficions fent clic a la secció Les meves aventures.